CONFIEM
Submergir-me en un gran abisme,
retrobar en els records del passat allò perdut,
imaginar un futur amb llum i esperança
on regnin sempre la pau i l'amor,
on ningú mai no es doni per vençut.
El vent bufa fort i els mals s'emporta,
l'aigua cau del cel i tot ho neteja,
les persones es respecten i s'ajuden,
els infants mantenen la seva innocència.
La natura resurgeix i ens amara,
retornem a la nostra més pura essència.
Respectem als éssers vius,
ja no els ferim i, a canvi,
la bellesa ens torna a envoltar:
el nostre planeta Terra és més net,
més blau, més just, més clar...
Enfonsar-me a les profunditats,
sense recança ni por,
sabent que quan surti i respiri de nou,
em trobaré en un món molt millor.
Tot està per fer i tot és possible.
Tots ho podem fer amb fe i confiança.
Serem positius,
aconseguirem el que ens falta:
Allò que ens fa viure,
allò que estimem i ens dona calma,
allò que ens fa feliços, lliures
i ens omple de pau l'ànima.
Els infants s'han fet grans
demanen diners enlloc de regals.
Em costa trobar la màgia del Nadal.
Les llums encara alegren els carrers.
Veig pares que van de regals ben plens,
carros del súper atapeits de joguines.
Patges reials i Reis Mags d'Orient
amb nens a la faldilla il.lusionats i somrients.
Cercaré la màgia ben dins del meu cor,
als records de la infàcia
quan creia en un món millor.
Trobaré la màgia en l'amor dels meus fills,
als dinars familiars i al raïm de Cap d'Any.
La família ho és tot, és el més gran tresor.
MALS TEMPS
Els peus descalços sobre el terra fred.
Els peus descalços sobre el terra fred.
Boires i branques negres,
nit eterna que no marxa.
Cercant la llum, buscant el sol,
els dies passen amb lenta cadència.
La lluna s'amaga i no fa acte de presència,
vull veure-la al cel, però ella no vol.
Mals temps, difícil és la marxa, però
cal continuar sense por ni recança.
Arribarà el moment de veure el sol,
d'aconseguir fer fora aquest desconsol.
Arribarà la pau, la tranquilitat i la calma.
Arribaran els bons temps
que ens il.luminaràn l'ànima
I ens portaran felicitat, pau i amor.
Entretant, caminem,
tot i que el camí sigui dur i el terra fred.
Tots els Drets Reservats
NIT DE CAP D'ANY
Tanca els ulls, apuja l'edredó nòrdic.
A dins del llit se sent segura, s'aïlla del fred.
Li explica al coixí cóm ha anat el dia, però
ell no li contesta, com acostuma a fer.
Reflexiona sobre allò que ha viscut durant l'any.
No es pot queixar, tot va bé si acaba bé,
tot i que el vent ha bufat fort
i l'ha envoltada sovint la tempesta.
Tanca els ulls, no vol pensar.
Demà serà un nou dia, un nou any.
Desitja que sigui un any millor per a tothom,
que s'acabin les guerres, que plogui
i que l'aigua escampi la mala maror.
Tanca els ulls i ve la son,
somnis de pau, somnis d'amor,
que el 2024 sigui millor.
Tots els Drets Reservats
ELS TITELLES
Respirant l'aire a glops amb dificultat,
intentant remullar el cos sense humitat relativa,
l'ànima selvàtica ens transforma en desert.
Els desitjos de pau es transmuten en fe,
Ia lluita de poders ens guia a la vida.
L'elit ens redirigeix i ens tracta com bens,
som el seu ramat i el seu combustible.
No hi ha llibertat, som els seus serfs,
volen que la ignorància sigui el camí.
Si no ens donen aigua i tenim sed,
si no ens recolzen i ens escanyen dia a dia,
cada dia serem més depenents.
Alienats amb el futbol, les sèries i les notícies.
Manen sobre el que consumim i escoltem,
manen sobre la nostra salut i armonia.
Ho decideixen tot per tu,
no ets conscient i no t'amoïna.
Ens hem convertit en els seus titelles,
odiem a qui volen, estimem el que volen.
Som la benzina dels seus vicis,
comulguem amb els seus prejudicis.
Votem a qui els convé sense ser-ne conscients,
som les peces del seu trencaclosques.
Ens utilitzen i ens dirigeixen
cap on ells volen, amb diligència.
No hi ha més neci que qui es creu lliure,
qui no veu els fils que el fan moure.
No som lliures, hem de concloure.
El nostre destí està escrit pels qui ens controlen.
Respirant l'aire a glops amb dificultat,
intentant remullar el cos sense humitat relativa,
l'ànima selvàtica ens transforma en desert.
Els desitjos de pau es transmuten en fe,
Ia lluita de poders ens guia a la vida.
L'elit ens redirigeix i ens tracta com bens,
som el seu ramat i el seu combustible.
No hi ha llibertat, som els seus serfs,
volen que la ignorància sigui el camí.
Si no ens donen aigua i tenim sed,
si no ens recolzen i ens escanyen dia a dia,
cada dia serem més depenents.
Alienats amb el futbol, les sèries i les notícies.
Manen sobre el que consumim i escoltem,
manen sobre la nostra salut i armonia.
Ho decideixen tot per tu,
no ets conscient i no t'amoïna.
Ens hem convertit en els seus titelles,
odiem a qui volen, estimem el que volen.
Som la benzina dels seus vicis,
comulguem amb els seus prejudicis.
Votem a qui els convé sense ser-ne conscients,
som les peces del seu trencaclosques.
Ens utilitzen i ens dirigeixen
cap on ells volen, amb diligència.
No hi ha més neci que qui es creu lliure,
qui no veu els fils que el fan moure.
No som lliures, hem de concloure.
El nostre destí està escrit pels qui ens controlen.
Tots els Drets Reservats
QUE L'AMOR ENS SALVI
Si arriba la fi del món,
si la vida se'ns escapa,
si ja no hi ha aigua i no plou,
si la guerra el món arrassa.
Agafa la meva mà,
besa els meus llavis,
abraça'm.
No marxis del meu costat,
no m'abandonis ara,
ara que tot s'ennegreix i
la foscor ens embolcalla,
ara que només sento fred,
que la por ens domina i ens calla.
Si penses que tot s'acaba,
que tot ens va malament,
sent que l'amor ens empara,
gaudim junts del present.
Si demà no es fa de dia,
si la nit ens engoleix,
estimem-nos amb passió
i fruim en tot moment.
I com va dir el savi Neruda:
Si res ens salva de la mort,
que l'amor ens salvi de la vida.
Fusionem els nostres cors
i naveguem fins a l'horizó,
allà on viuen els somnis,
allà on tot éstà fet d'amor.
Tots els Drets Reservats
NO ET PENEDEIXIS
No et penedeixis
dels errors comesos,
aprèn d'ells.
No deixis de viure per por,
arrisca't i experimenta.
Que quan arribi el moment
puguis dir sense recança:
He viscut, he errat, he après,
he canviat, he millorat, he madurat,
he gaudit, he viscut,
he estimat i m'han estimat,
marxo en pau.
Que la vida no ens passi esperant,
que el camí és el que importa
i el destí és el mateix per tothom.
Assaboreix els instants feliços,
colecciona els bons records,
no perdis el temps amb queixes
i dona gràcies per ser al món.
No et penedeixis
dels errors comesos,
aprèn d'ells.
No deixis de viure per por,
arrisca't i experimenta.
Que quan arribi el moment
puguis dir sense recança:
He viscut, he errat, he après,
he canviat, he millorat, he madurat,
he gaudit, he viscut,
he estimat i m'han estimat,
marxo en pau.
Que la vida no ens passi esperant,
que el camí és el que importa
i el destí és el mateix per tothom.
Assaboreix els instants feliços,
colecciona els bons records,
no perdis el temps amb queixes
i dona gràcies per ser al món.
PLOU A CIUTAT
Núvols grisos em cobreixen,
és la pluja que ja ve.
El fred els dits em congela
perquè ja ha arribat l'hivern.
Les gavines enfeinades
em sobrevolen, al cel.
Les fulles el vent fa moure,
giren i s'alcen al voltant meu.
El sol encara dorm i s'amaga
i jo l'enyoro, el trobo a faltar.
Vull que la seva llum m'il·lumini m'ompli de felicitat.
Temps grisos, dolça rutina,
temps freds en tot moment.
Amb bufanda i gavardina
jo em perdo entre la gent
que cap a la feina camina
amb un posat indiferent.
Núvols grisos el cel enfosqueixen,
és l'anhelada pluja que ja ve.
Comencen a caure unes gotes
que ja mullen els carrers.
La gent obre els seus paraigües
i les caputxes es posen.
Les gotes cauen compassades
i de bassals el terra omplen.
Finalment, aigua a dojo
que ens salvi de la sequera,
que ompli tots els pantans
abans de la primavera.
Tots els Drets Reservats
APRENEM A ESTIMAR
Què es pot fer amb un cor trencat?
Es pot apedaçar i refer amb el pas del temps?
Què es pot fer si tu l'estimes, però ell no ho fa?
No es pot obligar ningú a estimar.
Ens hem d'acostumar a no aconseguir sempre el que volem,
a conformar-nos amb el que el destí ens depara.
Donar amor i no esperar-lo de tornada.
Viure estimant-te, a tu, a la natura, a la família, als amics i
que veure sortir el sol ja ens ompli d'alegria, de joia.
Valorem cada instant,
donem gràcies i gaudim, dia a dia
de tot el que tenim.
Aprenem a estimar estimant,
sense esperar res a canvi.
L'amor no és egoista,
no és una moneda de canvi.
Aprenem a estimar estimant-nos,
sense judicis, sense normes, sense retrets,
que l'amor és i serà l'energia que mou l'univers.
Tots els Drets Reservats
LA MEVA ESTIMADAL'escolto, la parlo,
L'escric, la llegeixo,
L'enyoro, la gaudeixo.
Melodia dels records,
eina de pensament,
d'amor, vehicle d'emocions
cançó de l'ànima.
Amb paciència, descrius el món,
material de poetes i escriptors.
Lletres, negre sobre blanc,
dels textos que porto al cor.
T'estimem, i tu ens estimes,
font de cultura i de joc,
de la nostra terra el més gran tresor.
Qui la seva llengua estima,
mai no se sentirà sol.
Tots els Drets Reservats
LA MEVA ESTIMADA LLENGUA
(Versió llarga)
L'escolto, la parlo,
l'escric, la llegeixo,
l'enyoro, la gaudeixo.
Melodia dels records,
eina del pensament,
de l'amor, del diàleg,
vehicle d'emocions,
cançó de l'ànima.
Amb precisió descrius el món,
material de poetes i escriptors.
Lletres, negre sobre blanc,
dels textos que porto al cor.
La teva llista d’amants és infinita:
Ramon Llull, Bernat Desclot,
Bernat Metge, Ramón de Perellós,
Ausiàs March, Joanot Martorell,
Joaquim Rubió i Ors, Victor Balaguer,
Victòria Peña, Jacint Verdaguer,
Narcís Oller, Miquel Costa i Llobera,
Ànger Guimerà, Dolors Monserdà,
Marià Aguiló, Joan Maragall,
Santiago Rusiñol, Caterina Albert,
Josep Maria Folch i Torres, Eugeni d’Ors,
Josep Carner, Aurora Bertrana,
Lola Anglada, Josep Maria de Sagarra,
Joan Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda,
Pere Calders, Salvador Espriu,
Joan Vinyoli, Maria Aurèlia Capmany,
Joana Raspall, Manuel de Pedrolo,
Teresa Pàmies, Jordi Carbonell,
Joan Perucho, Joan Fuster,
Ramon Folch i Camarasa, Josep Maria Espinàs,
Carme Guasch, Màrius Sampere,
Miquel Martí i Pol, Núria Albó,
Maria Àngels Anglada, Joaquim Carbó,
Emili Teixidor, Rosa Regàs,
Olga Xirinacs, Baltasar Porcel,
Jordi Pàmias, Josep Maria Benet i Jornet,
Marta Pessarrodona, Terenci Moix,
Isabel-Clara Simó, Jaume Fuster,
Montserrat Roig, Mercé Viana,
Jaume Cabré, Carme Riera,
Joan Casas, Gemma Lienas,
Maria Mercè Marçal, Quim Monzó,
Sergi Pàmies, Màrius Serra,
Flàvia Company, Empar Moliner,
Maria de la Pau Janer, Joan de Déu Prats,
Mònica Batet, Marta Orriols,
Maria Guasch, Llucia Ramis,
Anna Ballbona, Jenn Díaz,
Tina Vallès, Milena Busquets,
Marta Rojals, Eva Baltasar,
Marta Orriols, Irene Solài,
Andreu Carranza, Joan Barril,
Teresa Colom, Daniel Arbós,
Victor Català, Lluís Llort,
Guillem Frontera, Francesc Serés,
Melcior Comes, Gemma Ventura,
Andreu Claret, Gemma Ruiz,
Xavier Bosch, Andrea Genovart,
Txell Feixas, Regina Rodríguez…
T'estimem, i tu ens estimes,
font de cultura i de joc,
de la nostra bella terra
tú ets el més gran tresor.
Qui la seva llengua estima,
mai no se sentirà sol,
la nostra llengua és viva
i alimenta les nostres il·lusions.
Tots els Drets Reservats
No hay comentarios:
Publicar un comentario